Durant
la mort: branques de l'arbre d’Eva Beatrice
Quan d'aquí a moltes dècades arribi el fatídic dia
ser
conscients i unides per l’ADN
fugir
volant de la urpada atroç.Que un nou àngel de la guarda vingui a trobar-nos.
Explicar, potser comprendre, per què hi som
les branques d’arbre Eva Beatrice sense ancestres
enyorança per milers de mares que viuen lluny, en l'arbre central
melancolia que un dia s'esvairà per donar pas a l'alegria.
Ens podrem comunicar les Evas Rosselló originals i les mutades
Dos árbres inmortals amb comunicació bidireccional verbal i emocional
la tristesa del record de vides amb el seu sentit robat.
El dolor i tendresa de pertànyer a l'àrbre de les Evas Rosselló Riera
i alhora que la sort sigui pertànyer a una branca mutada de les Evas Rosselló.